Avantatges de l'artroscòpia d'espatlla respecte a altres tècniques
Avantatges de l'artroscòpia d'espatlla respecte a altres tècniques
Què és exactament una artroscòpia?
Una artroscòpia és una tècnica quirúrgica en la qual una petita incisió a la pell (aproximadament 0,5 cm.) introdueix una fibra òptica en una articulació (genoll, espatlla, colze, turmell, maluc, …), a la qual es connecta una petita càmera de televisió que permet visualitzar internament les estructures anatòmiques de l'articulació a través d'un monitor de televisió. Un cop identificades les lesion(s), es reparen altres petites incisions.
Per què es recomana l'artroscòpia abans d'altres tècniques? Quins beneficis aporta al pacient?
El gran avantatge de la tècnica artroscòpica és que ens permet avaluar les estructures dins d'una articulació sense haver de lesionar els teixits que l'envolten (músculs, tendons i lligaments). Aquest fet fa que la capacitat de recuperació sigui més ràpida, permetent al pacient un ràpid retorn a les seves activitats habituals (esport, treball, …).
Un altre gran avantatge que aporta l'artroscòpia d'espatlla és que permet avaluar la totalitat de les estructures articulars, mentre que, si accedim a l'articulació per cirurgia oberta, el camp de visió que ens ofereix és molt més limitat, podent passar desapercebut lesions que s'han de reparar.
Es pot aplicar a totes les lesions? raó?
Actualment la majoria de lesions a l'espatlla (principalment ruptures dels tendons i luxacions dels punys rotatoris) es poden resoldre mitjançant tècnica artroscòpica, amb els mateixos resultats satisfactoris que s'havien obtingut prèviament amb cirurgia oberta. Malgrat això, encara hi ha algunes patologies que no es poden resoldre per artroscòpia, com fractures importants del cap humoral o glena, o processos d'artrosi articular que requereixen la col·locació d'una pròtesi.
Quan podrà recuperar la mobilitat el pacient?
Com s'ha comentat anteriorment, en no lesionar les estructures que envolten l'espatlla, la resiliència de la mobilitat articular és més ràpida. Normalment, l'endemà de l'operació ja s'inicien exercicis molt senzills (anomenats pèndols) per mobilitzar l'articulació de l'espatlla, i d'aquesta manera evitar al màxim la presència d'una limitació de mobilitat articular. Serà entre el segon i el tercer mes després de l'operació que podrem obtenir una mobilitat pràcticament completa de l'articulació de l'espatlla, i després iniciar el patró de tonificació muscular per guanyar força progressivament.