Entendre el dolor d'espatlla en els esports de raquetes
(tennis, pàdel, …)

El dolor a l'espatlla durant l'activitat esportiva en què cal aixecar la mà i el braç per sobre del cap, és relativament comú i difícil de tractar, per diferents motius:

1. L'origen és incert. Normalment no hi ha cap trauma inicial, però és la causa d'un mecanisme de sobreutilització.
2. Una gran varietat de condicions poden causar-la, però la causa específica pot ser difícil de diagnosticar.
3. El tractament no quirúrgic és un repte per als fisioterapeutes especialitzats.

Biomecànica del llançament.

En el moment de l'impacte de la raqueta amb la pilota intervenen grups musculars de les extremitats inferiors, abdomen, tronc i la part més distal de les extremitats superiors, per aconseguir transmetre la màxima potència d'acceleració en el moment de l'impacte. Aquest moviment coordinat s'ha conegut com la "cadena cinètica del llançament".

L'esportista necessita un rang extrem de moviment de la seva espatlla, el que l'ajuda a assolir el màxim poder d'acceleració en el moment de l'impacte, però al mateix temps també és necessari que hi hagi prou estabilitat a nivell articular per evitar l'aparició de lesions per les enormes forces generades durant aquest moviment.

Adaptacions anatòmiques.

L'espatlla de l'esportista pateix una sèrie d'adaptacions en resposta a les forces que ha de suportar:

1. Augment dels músculs del braç dominant.
2. Inclinació anterior de l'escapula.
3. Asimetria d'espatlla.
4. Augment de la rotació exterior de l'espatlla.

Enfocament diagnòstic i proves complementàries d'imatge.

L'avaluació inicial inclou:

1. Anàlisi en profunditat de la història de l'aparició del dolor.
2. Examen físic:
   1. inspecció.
   2. Rang de moviment i potència muscular.
   3. Exploració neurovascular i cervical.

Proves d'imatge:

1. 1. Radiografies.
   2. Les ressonàncies magnètiques i/o l'artrosonància presenten una major sensibilitat i especificitat per al diagnòstic de lesions de labrum i lesions parcials del puny.

Lesions més comunes

Dèficit intern de rotació glenohumeral

Una vegada que la raqueta ha impactat la pilota, s'inicia una fase de desacceleració en la qual s'estreny la càpsula posterior de l'articulació de l'espatlla per alentir el moviment. La repetició d'aquest fenomen provoca contractures de la càpsula posterior, que acaba perdent la seva elasticitat normal. Normalment, aquests esportistes tenen un excés de rotació externa i un dèficit de rotació interna.

El tractament amb la taxa d'èxit més alta (90%) consisteix a realitzar exercicis destinats a recuperar l'elasticitat de la càpsula posterior.

SLAP

En aquesta lesió hi ha una ruptura o esquinçament de la inserció de la porció llarga del bíceps a la vora superior del glenoide i el labrum i és una de les lesions més freqüents en aquests esportistes. Es caracteritza per una disminució de la potència i dolor profund a l'espatlla.
Es recomana iniciar-se amb un tractament no quirúrgic de la lesió i procedir a la reparació quirúrgica si la simptomatologia persisteix malgrat la fisioteràpia. El tractament quirúrgic consisteix en la reparació artroscòpica de la ruptura.

Lesions del puny

El grau de lesió és variable, que va des de la inflamació o la tendinitis, fins als descansos parcials i menys sovint els descansos complets.
Mentre que la tendinitis i les ruptures parcials es poden recuperar amb un tractament rehabilitador més o menys prolongat, les ruptures completes solen requerir una reparació artroscòpica de la lesió.
Com més gran és la complexitat de la lesió, menor és la taxa de pacients que aconsegueixen tornar al nivell competitiu pre-lesionat.

Discinèsia escapula-toràcica

És una asimetria escapular del braç del llançador respecte al contralateral, en la qual és lleugerament inferior i anterior i presenta una musculatura més desenvolupada. L'alteració de la posició de l'escapula va acompanyada d'una alteració en la mecànica del moviment de l'espatlla, que produeix dolor.

El tractament per excel·lència està dirigit a la fisioteràpia emfatitzant la reeducació de la coordinació de la musculatura periscapular.

Inestabilitat i laxitïtat

Una de les teories més prevalents sobre la causa de dolor a l'espatlla en aquests esportistes és que l'excés de laxitxo lligamentós pot ocórrer secundari a l'ús excessiu, la qual cosa condueix a la inestabilitat, per la qual cosa és necessari investigar la presència de lesions articulars estructurals.
Inicialment el tractament recomanat és no quirúrgic, encara que si no és efectiu i si hi ha lesions estructurals, s'indica el tractament quirúrgic artroscòpic.