Hi ha consens en què l'autocura del pacient i l'educació sanitària són essencials. S'ha demostrat que la pràctica de l'activitat física aeròbica (caminar, anar en bicicleta), exercicis a l'aigua, millora muscular i pèrdua de pes en els casos indicats són beneficiosos per tractar el problema.

Entre els analgèsics de tractament farmacològic com el paracetamol hi ha de primera elecció, encara que els antiinflamatoris no esteroides (AINE) són més efectius per a l'artrosi del maluc i el genoll.

Fàrmacs com el sulfat de glucosamina són fàrmacs segurs, però requereixen un tractament prolongat i no són útils en episodis de dolor agut.

Les infiltracions amb corticoides són eficaces, tot i que hi ha una gran variabilitat en la durada de l'efecte i no es recomanen en pacients diabètics. Les infiltracions amb àcid hialurònic poden tenir un efecte més gran en l'artrosi de genoll que els corticoides. Actualment la infiltració de plasma ric en plaquetes (P.R.P.) és una opció que presenta millors resultats que els anteriors pel seu potent efecte antiinflamatori, que provoca alleujament del dolor.

El següent pas terapèutic seria la cirurgia protèsica, tot i que la teràpia regenerativa amb cèl·lules mare està començant a donar resultats experimentals favorables.

Les pròtesis són actualment el tractament més previsible per a l'artrosi severa de genoll i maluc. Cal tenir en compte que la indicació no és una funció d'exploracions complementàries sinó de la simptomatologia. Les pròtesis actuals tenen un seguiment suficient per oferir excel·lents resultats amb cirurgians experts.

Per a qualsevol dels tractaments prèviament comentats, la implicació del pacient des del principi amb mesures com el control de pes, l'activitat física i els bons músculs afavorirà l'èxit de qualsevol d'ells.