Preservar, en termes mèdics, es pot definir com “protegir-se de possibles o probables danys, o de qualsevol esdeveniment no desitjat”.
La cirurgia de preservació consisteix a operar un trastorn incipient perquè la seva evolució no provoqui una alteració important que deteriori la qualitat de vida del pacient.
Per realitzar aquestes tècniques disposem d’una àmplia gamma de tractaments, incloent tractaments d’artroscòpia, osteotomies, tècniques correctores per luxació segura, tractament de lesions de cartílag (reparacions, desbridaments, cultiu de condròcits, …), tècniques de reparació del labrum i substitució del mateix per empelts.
L’interès, en relació amb els tractaments quirúrgics per a la preservació del maluc, i més concretament en relació amb l’artroscòpia, està creixent. Fins i tot es parla de l’última gran revolució en el camp de la cirurgia ortopèdica. Als Estats Units, entre el 2006 i el 2010, es va estimar que una expansió de la tècnica del maluc artroscòpic superava el 500%. El que està clar, és que hi ha un augment en el nombre de tractaments realitzats, i publicacions en revistes mèdiques.
És evident el ràpid creixement del tractament artroscòpic en els últims 10 anys, especialment pel que fa al tractament artroscòpic del xoc femoroacetabular.
De la mateixa manera, cal destacar que l’artroscòpia ens ha ajudat a entendre i visualitzar millor l’articulació del maluc, així com a comprendre les alteracions morfològiques de la mateixa, especialment en relació amb el xoc i les seves diferents manifestacions (tipus CAM, PINCER i MIXED).
Tots els tractaments quirúrgics s’han de basar en indicacions que permetin la seva correcta realització i l’obtenció de bons resultats.
L’artroscòpia de maluc es pot realitzar en tots els pacients (homes o dones), que tinguin dolor i tinguin alguna alteració que pugui ser tractada artroscòpicament.
L’artroscòpia de maluc s’ha d’indicar adequadament, evitant realitzar-la en aquells pacients el grau de degeneració articular dels quals (artrosi) evoluciona, així com en els casos en què hi hagi una alteració severa de l’anatomia de l’articulació
Quines proves hi ha per a l’artroscòpia de maluc? Avui dia, tenim múltiples publicacions que donen suport al tractament artroscòpic per tractar diferents afeccions al maluc.
El 2010, Stevens et al. (1) va publicar un dels primers treballs parlant sobre l’evidència del tractament artroscòpic del xoc femoroacetabular, identificant un grau raonable d’evidència per donar suport a l’ús de l’artroscòpia per al tractament del xoc.
El 2011, les directrius del NICE (Institut Nacional de Salut i Excel·lència Assistencial) van mostrar evidències adequades sobre l’eficàcia de l’artroscòpia de maluc en el tractament del xoc. Altres publicacions més recents, com la de Khan M et al. (2) mostrar millores en els resultats funcionals dels pacients tractats artroscòpicament amb xoc fémoroacetabular.
El Warwick Consensus (3) liderat pel Dr. Griffin, en col·laboració amb diferents especialistes de tot el món, va mostrar una vegada més els beneficis de la tècnica artroscòpica per al tractament del xoc.
Fa uns mesos (juny de 2018) van publicar els resultats de l’estudi Fashion (4). Aquest estudi s’ha realitzat al Regne Unit amb la participació de 23 hospitals i gairebé 350 pacients. Es tracta d’un estudi amb potent evidència científica, que dóna suport a l’ús de tractaments artroscòpics en pacients amb xoc femoroacetabular i evidencia que l’artroscòpia és superior a qualsevol altre tractament en pacients amb xoc femoroacetabular.
Contràriament al que pugui semblar, les taxes de complicacions dels tractaments artroscòpics de maluc són baixes. Aquestes complicacions, i les taxes de reintervenció estan directament relacionades amb la corba d’aprenentatge de la tècnica artroscòpica i les indicacions en el moment de realitzar el tractament.
En conjunt, les taxes de complicació oscil·len entre el 0,58% i el 7,5%, (5)
La lesió del cartílag i els trastorns nerviosos temporals (neuroapraxia) són les dues complicacions més freqüents.
L’artroscòpia de maluc es considera un tractament adequat del xoc femoroacetabular, produeix millores en els símptomes i millores en la funció articular.
Sempre hem de valorar l’edat dels pacients i l’estat del cartílag. Algunes publicacions mostren taxes de reintervenció, després de l’artroscòpia de maluc, de fins al 6,3%, la reintervenció més freqüent va ser l’artroplàstia total del maluc.
La tècnica artroscòpica al maluc, és acceptable en termes de complicacions.
Els estudis i publicacions més recents demostren l’eficàcia del tractament quirúrgic per al xoc femoroacetabular.
1. Stevens MS, Legay DA, Glazebrook MA, Amirault D. L’evidència de l’artroscòpia de maluc: qualificació de les indicacions actuals. Artroscòpia 2010 Oct ;26 (10): 1370-83
2. Khan M, Habib A, de Sa D, Larson CM, Kelly BT, Bhandari M, Ayeni OR, Bedi A. Artroscòpia actual: Hip Femoroacetabular Impingement. Artroscòpia 2016 Gen;32 (1): 177-89
3. Griffin DR, Dickenson EJ, O’Donnell J, Agricola R, Beck M, Martin HF, Awan T, Clohisy JC, Dijkstra HP, Falvey E, Gimpel M, Hinman RS, Hölmich P, Kassarjian A, Martin R, Mather RC, Philippon MJ, Reinman MP, Takla A, Walker S, Weir A, Bennell KL. L’Acord de Warwick sobre la síndrome de Femoroacetabular (FAI):
4. Griffin DR, Dickenson EJ, Wall DH, Achana F, Donovan JL, Griffin J, FASHIoN Study Group. Artroscòpia de maluc versus millor cura conservadora per al tractament de la síndrome d’impediment femoroacetabular (FASHIoN del Regne Unit): un assaig controlat multicèntric aleatoritzat. llanceta. 2018 juny 2;391(10136):2225-2235.
5. Artroscòpia. 2013 Mar;29(3):589-95. doi: 10.1016/j.arthro.2012.11.003.
Complicacions i reoperacions durant i després de l’artroscòpia de maluc: una revisió sistemàtica de 92 estudis i més de 6.000 pacients.
Harris JD1, McCormick FM, Abrams GD, Gupta AK, Ellis TJ, Bach BR Jr, Bush-Joseph CA, Nho SJ..