És el trauma per impacte directe que pateix una articulació. Depenent de la posició d’aquest últim en el moment del trauma i la seva magnitud, la contusió serà de major o menor gravetat, i fins i tot es pot produir una fractura articular.
És una lesió articular que afecta els lligaments i la càpsula i és causada per un moviment forçat indirecte, sense que les superfícies articulars perdin el contacte de forma permanent.
L’esquinç és el traumatisme més comú en humans i pot afectar diverses articulacions (colze, canell, dits, genoll, turmell,…) Es tracta d’una lesió típica del jove adult, que afecta tant a homes com a dones, i està estretament relacionada amb l’activitat esportiva.
El tractament varia en funció de la gravetat de la lesió. En els casos més lleus, es recomana la immobilització completa dels lligaments seguida de la fisioteràpia. No obstant això, en els casos més greus amb ruptura dels lligaments extraarticulars o intraarticulars (per exemple, lligaments creuats anteriors i posteriors del genoll), es pot indicar la reparació quirúrgica.
Són traumatismes produïts per un mecanisme indirecte i caracteritzats per una lesió capsuloligamentària en la qual l’articulació acaba perdent el contacte normal de forma permanent.
L’articulació més exposada a la luxació és l’espatlla, seguida del colze, el maluc, el turmell i la mà.
El tractament de la luxació requereix una reducció urgent, seguit d’un estudi de les lesions associades. Segons l’abast d’aquestes lesions, s’ha d’avaluar la necessitat d’immobilitzar l’articulació i realitzar un tractament de fisioteràpia; o la necessitat de reparació quirúrgica de les estructures lesionades.